EL 2012 EN PELL DE GALLINA

Durant l'any hi ha instants diferents. A vegades no cal que siguin històries espectaculars però són aquells moments emocionants que donen raó al que fem dia a dia, aquelles peces de temps que et treuen de la p... monotonia i et fan agafar força per tornar a la realitat. A mi m'agrada dir-ne "moments pell de gallina" i com veureu a continuació, aquest 2012 n'ha tingut uns quants.

Reis 2012. Els igualadins presumim de la nostra nit, la nit de Reis. El dia 5 de Gener, la ciutat es transforma en un món de màgia i il·lusió. Crec que tot plegat és molt difícil d'explicar si no es viu, per això us animo a deixar-vos-hi caure.

Dels Reis 2012, em quedo amb un detall. Un dels últims patges que va passar durant la Cavalcada, portava un pot ple de sorra del desert de l'Orient pels nens i nenes d'Igualada. Al cap d'una bona estona, un pare va haver de trucar a una casa de la Rambla perquè la seva filla s'hi havia deixat la sorra en qüestió. En fi, coses de l'autèntic dia de la màgia i la il·lusió, i és que a Igualada, els Reis són REALS, són de VERITAT... Entrada original.

Petits grans descobriments. De les nostres petites excursions btt n'hem tret algun moment dels que val la pena. Un bon dia, el Roger tenia ganes de fer-nos descobrir aquelles petites coses que tenim tant a prop de casa. Mireu quina preciosa balma propera a Castellolí. Petits grans plaers d'anar en bici... Entrada original.

Primavera 100%. Un altre dels grans plaers de fer bici és gaudir del verd intens de l'Anoia. La foto és del Roger. Entrada original.

El Rec ens espera. De tant en tant m'encanta agafar la màquina de fotos i anar a donar la volta tot descobrint raconets amagats. Així, una passejada pel Rec igualadí és perfecte... Entrada original.

Cafè a plaça. Abans us deia que els moments especials no cal que siguin espectaculars. Crec que no sempre sabem gaudir dels petits moments, d'allò que tenim i no sabem. Per mi, un simple cafè a la Plaça de l'Ajuntament pot ser un moment pell de gallina, perquè no. De tots ells, em quedo amb el cafè del dia de Sant Joan...

Un assaig dels Moixis. Després de més d'un dia anant a alguna actuació, em vaig decidir a anar a un assaig dels Moixiganguers d'Igualada. El Carles em va acompanyar al terrat del local d'assaig, una antiga adoberia igualadina, des d'on vaig poder veure castells a vol d'ocell. Deixeu-m'ho dir com ho diria el Mestre, Gallina de piel... Entrada original.

M'agrada Igualada. Com veieu, a vegades gaudeixo com un animal tirant fotos a tort i a dret. I clar, un és d'on és i se'n sent orgullós. No hi puc fer més, M'AGRADA IGUALADA!!! 

Cau es sol de s'hora baixa. El Juliol vam pujar a Pedrafita (Rubió) on el Xavi ens va tornar a organitzar una moguda impressionant amb concert del gran Quimi Portet inclòs. Ho tenia tot tant previst, que els que vam arribar a l'hora, fins i tot vam poder gaudir d'aquesta posta de sol. Entrada original.

El mític Hole 18. A la visita de Juliol a Escòcia vam fer una petita excursió per Saint Andrews, coneguda per la seva antiga Universitat i pel seu mític camp de golf. Trepitjar, per un instant, el seu encara més mític forat 18, et produeix una mica de pessigolles a les cames (els experts en aquest esport m'entendreu...). Entrada original.

La migdiadeta a Euskadi. Després d'un bon matí i un senzill però grandíssim dinar per Euskadi no es posa malament del tot una bona migdiada. La que vaig fer a la terrasseta de l'hostal a l'aire lliure a les 5 de la tarda d'un dia final de Juliol en pantalons llargs, jersei i mitjons... Ostres, no sé pas com seguir, un plaer apustuflant!!! Entrada original.

Pilota basca. Tot passejant pel costat de l'església d'Ondarroa, vam sentir soroll al vell frontón i ohhh sorpresa, vam poder veure la final de pala d'una espècie campionat entre l'equip del poble i Berriatua. La velocitat que agafa la pilota és brutal. Ahhh i mireu quin ambient!!! Va costar, però els nostres jugadors d'Ondarroa es van imposar. Entrada original.

Pujada de cadires del Clein. La Festa Major d'Igualada ja estava teòricament finiquitada, però no!!! Els de la Coll@nada que sempre tenen ganes d'allargar, es guardaven una perla a la màniga, la tradicional penjada de cadires del Clein. Cada dilluns nit, quan ja han marxat els últims clients, la gent del bar del Clein puja totes les cadires amb una original i treballada cadena humana formada per tots els seus treballadors. Ja l'any passat hi va haver una espècie d'acte improvisat que la gent del Clein es va prendre de forma molt simpàtica i en aquesta edició, la Coll@nada ha inclòs la penjada en el seu programa. Impressionant l'ambient a la Rambla. Tots els assistents vam animar amb crits i cançons a la gent del Clein en la ràpida penjada. No sempre calen grans històries per passar-s'ho bé... Entrada original.

Sant Fèlix 2012. La diada està donant molt bons i grans castells. Ja som a 3a ronda i el que és un secret a veus s'acaba confirmant, intent de torre o 2d8 net (sense folre) dels Verds.

De cop i volta, silenci espectacular a plaça. El castell, que es pot trencar per qualsevol tonteria, puja prou ràpid i l'enxaneta corona amb seguretat. Ara, toca baixar i tot i que en algun moment sembla que no es podrà, finalment es descarrega provocant un esclat a plaça.
Per si un no n'és conscient del tot, la pell de gallina que apareix als braços et confirma que acabes de viure un moment màgic... Entrada original.

Un gran dia. Us confesso un secret que potser no us interessarà però que l'he de dir. Després de molts anys fora la Colla, ara fa unes 3 o 4 Festes Majors vaig tornar a anar a veure la Diada Castellera. Era el dia que s'intentava i s'assolia per primera vegada el 3d7 per sota. L'any següent, passava el mateix amb el 4d8. Em vaig emocionar i em van caure les llagrimetes en les dues ocasions i així vaig començar a seguir novament a la Colla.
Un Dissabte d'Octubre, la Colla va debutar al Concurs de Castells de Tarragona. Una mica a contracor perquè crec que això ha d'estar reservat a la gent que s'ho curra, em vaig tornar a posar la camisa. Per cert, després d'uns 15 anys no vaig tenir problemes a cordar-me-la...
Els Moixis van fer, què carai, vam fer la millor actuació de la nostra Història amb 4d8, 9d7 i la torre de 7, el castell maleit, tot descarregat.
Em sembla que els que aquell dia érem a plaça, no ho oblidarem mai. Visca els Moixiganguers d'Igualada!!!  Entrada original.

El Poble va parlar i va parlar clar. 11 de Setembre. Després de molta estona per Barcelona arribes a Passeig de Gràcia i gràcies a un cop de sort, et pots emparrar. De cop i volta veus la munió i munió de gent i al·lucines cridant un ualaaaaaaaa per tenir la sort de poder viure un moment històric. Amb els ulls plorosos veus que el poble està parlant i a més, està parlant clar... Entrada original.

Cuiners per un dia. Amb el Ritxi, feia dies que teníem ganes de cuinar un bon dinar per unes 4-5 persones amb el repte de fer-ho bé i un diumenge de novembre, va ser el dia. Vam anar pensant en idees de mini-plats que havíem vist fer o ideat i vam crear una mena de menú degustació. Ens ho vam currar molt, vam cuinar tot dissabte tarda i diumenge matí. Penso que ens va quedar tot prou bé... Vam tenir l'autèntic plaer de sentir-nos cuiners per un cap de setmana, brutal el moment de dissabte quan vam tastar la gelatina de Campari o sobretot l'oli del corall de la gamba. 

Ritxi, ets un autèntic krack!!! Això s'ha de repetir... Entrada original.

Kim Manresa. Entre el 5 i el 14 d'Octubre a Igualada es va celebrar el Fineart, un esdeveniment basat en la fotografia que mostrava unes 20 exposicions repartides per tota la ciutat. Jo m'hi vaig posar l'últim cap de setmana. Divendres vam voltar varies expos i de totes ens vam quedar sens cap mena de dubte amb la del Kim Manresa. Jo em pensava que la bona companyia del moment havia influït a veure les fotos amb més bons ulls, però després de repetir visita cinc vegades en tres dies i més en concret a aquestes dues fotos, vaig veure que m'havien com pres. Eren una autèntica preciositat... Entrada original.

Fins aquí aquest seguit d'entradetes que han intentat resumir 2012 i que espero us hagin agradat molt. Què voleu que us digui, vivim moments difícils on a vegades ho engegaries tot a rodar però quan mires una mica enrere i veus tot això penses què collons, ets un afortunat! i ho ets perquè tot això no es fa pas sol. Moltes gràcies a totes i tots per haver compartit tots aquests moments especials i molt màgics. Res, desitjar-vos un bon final de 2012 i per molt que aquests dies sentim moltes veus que ens diuen que 2013 no pot ser millor, jo em resisteixo. Que tingueu un 2013 molt millor que 2012 i que seguim compartint moments com aquests!!!
Acabo. Com vaig fer l'any passat, vull acabar amb una cançó. Al mes de Setembre, la gent de la Bastida, dins de Festival Rrrrec 2012, ens va portar l’Àdria Puntí en concert. Feia massa anys que no assistia a un directe del Puntí  i la veritat, coneixent una mica el personatge, sempre es manté alguna reserva de com pot anar la cosa… Al voltant de la una de la matinada, el Puntí i la seva guitarra apareixien damunt l’escenari. Nosaltres, com canalla de quinze anys, vam situar-nos a primera fila per no perdre'ns cap detall. A les primeres notes de la primera cançó ja ens vam adonar que el Puntí que va venir-nos a veure era un gran Puntí i calia estar a l’aguait ja que teníem l’oportunitat de veure i viure una altra vegada el que molts considerem un geni. Moltes i molt bones cançons de la seva carrera en solitari i alguna dels sempre recordats Umpah-pah,  van anar passejant-se pel barri del Rec fins que en els bisos el Puntí es va situar al piano i va començar a fer sonar aquella suau introducció que de sobte para en sec i et diu… "perdo la por però em tremola el pols, qüestió d’orgull, m’aixeco i no puc un bon trau just al mig del cervell, ull per ull"… 
No cal que us digui que per un fanàtic del Puntí com jo, va ser un moment dels màgics!!! Un record especial a la gent de la Bastida que pocs dies després va tenir una sotragada important. Força!!! Us deixo amb l’ull per ull de la pel·lícula Rock and Cat que és molt semblant a l’ull per ull que va sonar aquella nit d'un ja passat estiu. 
Ei, si us plau, fem que entre tots duri, duri, duri, duri, duri la bona sort...