30/11/11

EL CELLER DE CAN ROCA

Fa més o menys cosa de mig any, l'Alícia ens va liar a l'Eva, l'Artur, l'Elisa, el Dani i a un servidor a anar a dinar a un dels top ten restaurants del món, El Celler de Can Roca.
Dissabte era el gran dia i la cosa va començar de forma desastrosa, ja que la que havia de ser l'amfitriona, no es va trobar del tot bé i no va poder venir. Ja us avanço però, que aquest va ser l'únic punt negatiu del dia. En fi Alícia, que gràcies per tenir la idea, reservar taula,... i res, que haurem de començar a estalviar una mica per repetir, i aquesta vegada no es pot fallar!
Vinga dons, vam arribar al voltant de la una del migdia. Després de fer una copeta de cava, vam tenir el plaer de veure la cuina on es treballa per separat, carns, peix,pastisseria,... És una passada de neta i a més, hi treballa molta gent.
De fet diria que al Celler hi deu haver una mitjana d'un treballador per client, impressionant...
Em va agradar només entrar a la cuina, veure aquesta paret fosca toca plena d'anotacions a guix, vaja, com a l'institut.
També em va agradar veure que la cuina està decorada amb molt bon gust, i mai més ben dit això del gust...Com que vam ser els primers clients en arribar, vam poder veure el menjador amb tranquil·litat. En forma de triangle, al mig, una vidriera marca un patí interior amb uns arbres (diria que pollancres) que fan l'estada molt agradable. Crec que el local és sobri, i penso que té la virtut d'agradar a clàssics i moderns.
Les taules esperen ser ocupades amb una elegant senzillesa.
I de cop, arriba el moment esperat i els primers entrants comencen a fer acte de presència. És quan l'atreviment, la presentació, la inventiva i com no, el gust, fan una suma perfecte.
Aquí teniu les cartes del vi, feia dies que no llegia tant...
Mentre anàvem dinant, alguna de les poques fulles que els quedaven als arbres, anaven caient a terra. La bellesa de la tardor. Des de la taula es podia veure aquest bonic terra al jardí interior.
Els que espereu veure totes les fotos dels plats, aquesta vegada no serà així. Penso que un àpat al Celler és un event únic i així ho vull conservar.
El menú està composat d'entrants més 14 plats (incloses 3 postres). Tot plegat és un recorregut molt equilibrat que mai decau amb puntes d'una qualitat extrema. Ah, i perquè no dir-ho, el pa també és boníssim.
Ara bé, no puc passar d'aquest punt sense ensenyar-vos aquesta petita meravella. És un plat que simula la gamba i el seu entorn marí i en ma vida no havia menjat un plat tant i tant bo, era increïble. Us he de confessar que menjant aquest "Tota la gamba", em vaig emocionar, i això encara no m'havia passat mai. Quasi ploro...
Aquí teniu els vins amb els que vam banyar-ho tot.
- Cava Albet i Noya
- Blanc Taleia 2008 (Costres del Segre)
- Vi negre francès Cotes du Rhone 2009
Cal dir que vam dir al somelier que ens va atendre, que ens recomanés vins econòmics i caram, els va encertar.
Al ritme que arribàvem a les postres, la tarda anava caient i...
...el local prenia un nou color.
De fet, a l'hora dels cafès ja quasi era de nit.
Abans d'anar cap a casa, vam demanar si podíem veure el celler. Un, queda impressionat amb totes les ampolles que hi ha. Vaig aconseguir trobar el vinet blanc que ens vam prendre.
Al celler, et destaquen 5 zones D.O. de tot el món. De totes, jo em quedo amb el Priorat i la seva pedra característica, la famosa Llicorella que vaig poder palpar.
Visitar el Celler de Can Roca és un petit privilegi que val diners però que en el fons crec que és barat. Què carai, també val diners anar a veure una òpera al Liceu, per no dir si vas a l'Scala de Milà, o també val diners anar al Camp Nou, o imagina si vols viure un partit de la NBA o...
En fi, tot plegat són experiències que tampoc cal ara comparar però sí que us vull donar la idea que anar al Celler no és només anar a dinar, és una experiència que comença amb l'elegància de la primera copa de cava, la visita a la cuina, l'ordre, la netedat de tot l'espai, l'elegància i educació del servei, tota la inventiva i totes les moltes idees possibles, el gran saber fer combinat amb la perfecció d'un equilibrat menú on a més es toca tot tipus d'aliments, la visita final al Celler de vins i l'estada a la taula, amb la tranquil·litat de la conversa, cosa que cada vegada costa més d'aconseguir en el món stressant en el que vivim, gràcies sobretot a la molt bona companyia de la que vaig gaudir i que des d'aquí vull agrair. Penseu que vam entrar a la una del migdia i vam sortir a dos quarts de set.
Espero, amb aquest post, haver aconseguit provocar-vos una mica, vaja que us recomano fermament una visita al Celler de Can Roca. Si us agrada el món de la cuina i us ho podeu permetre, no us ho podeu deixar perdre, ja que és una experiència única.
I sí, els que volgueu veure els plats, és clar que els tinc tots fotografiats. Si si em veieu amb l'ordinador ja ho sabeu...
Salut!!!

5 comentaris:

Eva ha dit...

Genial Pau! Ho recordo exactament així. Només afegir que el millor acompanyament per un àpat espectacular va ser una companyia immillorable. Tot un plaer!

pau corcelles ha dit...

Ei!!! gràcies pel comentari!!! va ser un dia espectacular i la companyia encara més...
per cert, gran foto l'última
jejejejeejejejeeee

Dani ha dit...

Felicitats, Pau. Un gran reportatge. Té raó l´Eva, reflexa perfectament el que vam viure en aquesta vetllada inoblidable. Tot un plaer per a tots els sentits!!!

Elisa ha dit...

Ostres Pau, quin escrit tant "currat". Efectivament, va ser una molt bona experiència i viscuda amb molt bona companyia. Quan repetim??? abans però caldrà estalviar una mica eh...

pau corcelles ha dit...

ei!!!
moltes gràcies companyia!!!
va ser un GRAN dia!!!
per cert, jo ja tinc dia a l'octubre 2012 amb els ghettos, sempre us hi podeu apuntar.